Any fill de puta

2009 ha estat un any de merda. Va començar com un any de merda i fins al darrer dia m'ha donat pel cul.

2009 en plena acció

Que et donguin molt, any 2009. Tant de bo et moris de sarna a la puta residència d'anys on vagis a parar demà al matí.

Com diu la dita, al 2009 patada als ous.

Anal fist fucking amb final feliç

De tots son sabudes les noves "mesures de seguretat" que els Estats Units han imposat als vols que passin sobre el seu territori.

Però que les mesures de "seguretat" que ja hi havien no valien per a res, cosa que molts ja deiem abans que en Guardans fes les seves aparicions estelars, ha quedat demostrat amb el darrer intent d'atemptat.

Que haurem de patir aquestes mesures de "seguretat" fins al proper atemptat també és ben cert, encara que alguns imbècils, entre els que incloc tots els governs progressistes i d'esquerres del món, pensin que serveixen per alguna cosa més que per a tocar els pebrots a una ciutadania que, tot i que ja hauria de tenir les angonals irritades, calla com putes que son i es deixa fotre mà.

La que més m'agrada d'aquestes noves mesures és aquesta de no poder anar al lavabo durant la darrera hora del vol: quan l'oficial de frontera americà es disposi a realitzar l'anal fist fucking "for their own security" al turista, s'emportarà una més que bona sorpresa i un final ben feliç... espero.

Terrorist wins!!

El POTUS indicant gràficament el procediment
protocolari

Round 2, fight!!

Nadales multiculturals

En aquesta època de multiculturalisme, transdisciplinarietat i altres gilipollades solidàries, m'agradaria rescatar un descobriment de fa un parell d'anys.

I a cagar.

Dinar de nadal

menja i caga fort i no temis a la mort

Un lagostinet més, avi?

Un any més arriben aquestes dates assenyalades en que tothom es torna monya. Només diré una cosa: menjeu i bebeu fins a rebentar, que pot ser l'any que ve ja no hi sereu, o el 2010 serà un any de puta pena com ha estat aquest 2009, del qual estic contant els segons per a que acabi.


Salut i almax!

That's what she said

"A veces me pedían hacer cosas y las hacía." Eso dijo ella!

Spain is different

Si quedava algú que encara pensés que Espanya és un país modern i europeu, només cal que recordi què va passar fa dos dies al Congreso de los putos Diputados.

Els dos grups nacionalistes més grans, CiU i PNV, votant a favor d'una llei de la que estaven en contra per error del que marcava el vot... i encara hi ha algun fill de puta que qüestiona la necessitat de reformar a fons el sistema de partitocràcia?

Jesucrist era espanyol

Mentrestant, uns malparits deien que matar toros dins un recinte privat, al que només s'hi accedeix previ pagament d'una entrada, havia de declarar-se ilegal. I mentres aquests malparits deien això, uns altres fills de puta alegaven que matar toros a un recinte privat formava part de la tradició.

A tots ells els dic: per quan una llei que declari els burrotaxis de Mijas delicte de maltractament animal? Si els toros tenen drets, per què no els burros?

Els burros també tenen drets

I ara un parell de fotos ilustratives:

Això és Espanya

Això és Espanya

Frases imbècils

Hi ha algunes frases, paraules o expressions que resulten del tot imbècils, com podrien ser "esmorzar-de-forquilla", "tapes-i-platillos" o "històries-que-s'entrecreuen".

Aquesta última és especialment imbècil. Es fa servir per descriure aquell llibre, o llibressa, que ens ha agradat tant, però tant, que el volem recomanar a algú altre:

El llibre és la polla, perquè l'autor fa N històries que s'entrecreuen fins que al final es resol la trama. Buf, quina emoció, nen.

És clar collons! Es que d'això es tracta quan s'escriu un llibre!!

Quan algú us vulgui recomanar algun llibre emprant l'expressió "histories-que-s'entrecreuen" teniu dos opcions: matar-lo o torturar-lo.

S'obre la veda

Fa setmanes que es parla d'italianització de la política. Després de veure la que serà, segurament, la millor imatge de tot l'any 2009, prego, espero, desitjo i estaria disposat a pagar per a exportar aquesta italianització a tot arreu.

Sense paraules

Consultes

Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió Europea?

Doncs mirin vostès, no. La integració a la Unió Europea seria la cagada més gran que podria fer el nou païs. La Unió Europea, els europeus, l'euro, l'IVA i les directives europees (entre moltes d'altres putes merdes que venen de la UE) son coses de les que caldria fugir corrents el més ràpid possible i el més aviat millor.

Com ja he dit abans, independència si, però Europa, a cagar.

Dexter era marica

O era un travelo?

Haiku

En tu puerta me cagué,
pensando en que me querías.

Ahora que ya no me quieres,
dame la mierda, que es mía.

Cuentus de la Biblia: el llibre del gènesi

Després que Caïm matés son germà Abel, Déu li preguntà ón era aquest. I en Caïm, per marejar la perdiu, va dir:

A cas sóc jo el responsable dels actes del meu germà?

Aquesta frase és la primera d'una llarguíssima sèrie que va desembocar en allò de "Això no em toca" o "La culpa és del Gutiérrez", repetit fins la nàusea per funcionaris de tots els colors, credos, races i malalties venèrees.
És per això que podem afirmar que Caïm va ser el primer funcionari de la Història.

Aquesta és la vertadera història

Res a dir

I com que no tinc res a dir, caic en l'insult gratis, que en temps de crisi va molt bé...

Pont

Scarlett tampoc fa pont

La cultura subvencionada es manifesta

Si aquestes desferres parasitàries de la societat que s'auto-anomenen músics tinguessin una mínima noció de la història de la música, haurien de saber que les xarxes P2P les va inventar un grup de musica: els Grateful Dead. Als seus concerts habilitaven una zona especial just darrera la taula de sò per a que els seguidors poguessin gravar els concerts i després intercanviar les cintes. Fins i tot van finançar una revista dedicada a l'intercanvi d'aquestes grabacions.
Però ah! Alerta!! Els Dead eren un grup que no tocaven mai una cançó igual dos cops.

Ara, això no és el mateix que fa la recua de subnormals paràsits de la subvenció publica (aka autocantors) com el Loquillo, l'Autista i els agitanats dels collons, que com molt bé diu el blogger wannabe, fot anys que no fan res de nou.

Fills de puta tots. Voleu cobrar? Neu a picar pedra a les obres del puto AVE, que amb una mica de sort us caurà la puta sagrada familia a sobre.

I fills de puta tots els governs "progressistes i d'esquerres" arreu d'Europa, que son els que estàn aprovant les lleis més restrictives, retrògrades i totalitàries en molts anys. Progresismo del bueno, hoygan!

Dignitat estatutària

Tota la patranya aquesta de la sentència del TC (no crec que sigui el mateix TC de Màgnum...) té una solució ben senzilla:

Capítol 1: a veure qui té collons de fer-ho

exterior dia (Plaça de Sant Jaume)

Tots els caps dels partits polítics catalans surten al balcó de la Generalitat i el President de la mateixa declara la Tercera República Catalana.

Els ciutadans presents esclaten en visques i aplaudiments.

Fi.

Capítol 2: a veure qui té els collons de posar tancs al carrer.

(Desenvolupar més endavant)

Tot el que sigui no prendre la decisió del capítol 1 és fer perdre el temps a tothom, marejar la perdiu i fer volar coloms.

Premis Serra

Tot anant a la feina, aquest matí he decidit instaurar uns nous premis per a destacar als mònguers més sublims: els Premis Albert Serra. Com si fossin els mítics "month employee" del McDonalds, els downies apareixeràn amb el seu rostre enmarcat, i els més destacats rebràn els esmentats guardons.
Després d'aquesta merda d'explicació, passo a relatar l'episodi que m'ha impulsat prendre aquesta iniciativa.

(PD: acabo d'adonar-me que ara puc entregar premis Serra d'Or...)

Hi ha persones que es pensen que fan gràcia. No solen ser perilloses, però donen bastant pel cul quan un és educat burro i no els demana que vacin a fer el mònger a casa sa puta mare.

Per altra banda, hi ha qui és un mònguer, rematat i certificat, i es pensa que fa periodisme seriós. Aquestes desferres de la societat s'atreveixen a posar cançons d'Enrique Iglesias a programes matinals i després advertir als "pirates d'internet" que la llei de economia sostenible de merda contempla la tallada de línea pels que baixin musica. Només a una ment perjudicada com aquesta se li podria acudir preguntar a l'audiència si s'ha fet la prova de la sida.

Sembla mentida que a aquestes alçades del partit hi hagi qui tingui els sants collons de fer preguntes que violen la privacitat de les persones, ja que dels altres mònguers que han contestat, sel's podria associar a número de telèfon i tenir una bonica base de dades.
I si. En aquesta merda de pais cal estudiar una llicenciatura per arribar a fer aquesta mena de preguntes de puta pena. Però que s'estudii una llicenciatura no vol dir que s'aprengui res, com el mònguer del que parlem demostra cada dia. Si fos un "periodista del bò", un periodista seriós del segle XXI, hagués fet la pregunta correcta: t'has fet la prova de la sida i has donat positiu?
Després hagués fet un llistat amb les persones que haguessin respost que si i l'hauria enviat al ministeri de medi ambient i residus tòxics per a que en fes l'ús que creiés adeqüat.

I aquests es fan dir periodistes? Aprenents de merda....