De fora vingueren, que de casa ens tragueren

Durant les darreres setmanes, per no dir anys, s'ha rajat molt de Barcelona i/o del seu extra-radi. Els darrers episodis més sonats han estat la declaració de la candidatura barcelonina als JJOO hivernals. Que si els pixapins fills de puta envaeixen el pirineu, que si què es creu Barcelona per acaparar l'atenció, que si Catalunya és alguna cosa més que Barcelona...
Per començar, definiré els arguments esgrimits pels qui han defensat els drets i les bondats territorials de la periferia en front de la posició dominant de Barcelona i el seu entorn: a pile of dog shit.

Barcelona i el seu extra-radi SON Catalunya. Ho han sigut durant anys, i ho seran per molts anys més. Per què? Doncs una simple raó demogràfica: actualment, quasibé el 50% de la població total de Catalunya viu dins l'area metropolitana de Barcelona.
Quan Barcelona i el seu entorn immediat siguin un puto erm habitat per hobbits, com ho és ara la resta de Catalunya, llavors tornem a parlar.

El pes de la demografia no és suficient? Llavors anem al pes econòmic.

L'inmensa majoria dels que s'han cagat en l'Hereu per presentar Barcelona com a candidata als JJOO d'hivern han emfatitzat en les corrents invasions que pateixen els de comarques per part d'exèrcits de "camacus", "pixapins" i d'altres neogentilicis per a definir la gent de "can fanga".
El que no diuen es que gràcies a aquestes invasions d'"hordes mordorites", i encara més a les morterades que es gasten durant l'invasió, els seus avis, pares i ells mateixos, estan lliures de preocupacions menors com llaurar, posar menjar als porcs, repartir merda pels camps i cobrar assegurances milionaries quan una merda de pedris trenca quatre branques.

Si senyors si, la puta gent de comarques, en endavant "putos paletos de poble" o "fucking rednecks", viuen dels calers que es gasten els "pixapins". O això o son ex-camacus neo-rurals i traidors que s'han comprat una caseta a la muntanya. Així que, si no us agrada que vinguem a cagarnos a la puta porta de casa vostra, acció per la qual hem de pagar un bitllet de 50 darrere un altre, i això a part de l'altre pastón en impostos destinats a millorar els camins de cabres que tenieu fa 15 anys, només cal que ho digueu. Poseu una barrera, dinamitem els nous ponts i tunels que s'han fet, i així cap barceloní infecte contaminarà la vostra estimada terra. D'aquesta manera podreu tornar a les vostres ocupacions ancestrals: llaurar, posar menjar als porcs, treure a "pasturar" les cabres i repartir merda pels camps. Les assegurances? Ah, com les paguen les malvades companyies asseguradores amb base a Mordor, doncs no cal, oi?

Com? Que les raons econòmiques encara no els fan el pes? No m'extranya, si amb prou feines deuen haver pogut arribar a llegir fins aquí... Anem a les raons socials i, per què no, biològiques:

El lector amb mig dit de front (per tant queda descartat el 90% de fuckin' rednecks) haurà vist que no he parlat de les generacions futures. Les generacions futures, per no dir l'actual jovent, si tenen el mig dit de front evitaran en major part seguir l'exemple dels seus ancestres i fotran el camp el més aviat possible. Marxaran a estudiar (segurament belles arts) a Barcelona i la majoria d'ells, sorpresa, no tornaran.
El que els pares no saben es que precisament a "estudiar" no hi van. Prefereixen marxar a la ciutat per fugir, entre d'altres coses, de l'endogamia, que és allò que va derivant cap a malalties hereditaries consistents en no tenir ni mig dit de front, cosa que després porta a l'incest i que, finalment, comporta l'extinció. Aquest comportament tant sà que s'anomena evolució el tenen interioritzat fins i tot els simis més imbècils de tots: els titís. Pel que sembla, alguns wanabe homo sapiens que habiten a comarques (a.k.a. paletos de poble), no.

Però n'hi ha alguns que, a més de ser capaços de marxar de la merda de lloc amb ferum de merda animal on van nèixer, tenen la potra de triomfar en més o menys grau com a presentadors/es de televisió, cantants, locutors de ràdio i d'altres serveis sexuals. En arribar aquest moment, alguns tenen els sants ous de cagar-se en el Cap i Casal i reivindicar el seu origen comarcal i el bé que fa viure a comarques. En denostar precisament allò que li ha permès arribar allà on és i que li ha evitat una vida de carretejar merda amunt i avall i escamparla per enormes extensions de terra en jornades de 20 hores.
Què collons té de millor qualsevol merda de poble com Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Cervera, Tàrrega, Arbucies o Suria? No fa gaire algú va tenir els collons de dir-me que "a mi no m'agrada anar a Barcelona, prefereixo això mil vegades", on "aquí" = un poble envoltat per 4 polígons industrials enormes que s'han d'atravessar forçosment per entrar...o sortir...

Vosaltres, fills de puta que us cagueu en Barcelona, ja sabeu qui sou: si tant us molesta Barcelona i el seu entorn, penseu que si no haguessiu fugit del munt de merda que ha sigut, és i serà el vostre poble fastigós, per anar a la gran ciutat no serieu qui sou ara. Serieu el desgraciat amb una pala que canvia de lloc la pila de merda del poble.
Si tinguessiu l'altre mig dit de front que fa falta, mimetitzarieu el vostre accent de pena, que només entenen els integrants de la vostra branca pseudo-humana a la qual li queden tan sols un parell de generacions, i parlarieu com ho fa més de la meitat de la població.
Si tinguessiu aquest mig gram de cervell que us manca, taparieu amb sang i vides humanes el vostre passat i els vostres origens paletils. Com he fet jo.

Què és més patètic, l'extra-radi, o l'extra-extra-radi de comarques? Al menys a Barcelona hi ha autobusos. I d'aquí poc la L9.

I al proper capítol, "per què estic a favor del cementiri nuclear a Ascó".

Anal fist fucking amb final feliç

De tots son sabudes les noves "mesures de seguretat" que els Estats Units han imposat als vols que passin sobre el seu territori.

Però que les mesures de "seguretat" que ja hi havien no valien per a res, cosa que molts ja deiem abans que en Guardans fes les seves aparicions estelars, ha quedat demostrat amb el darrer intent d'atemptat.

Que haurem de patir aquestes mesures de "seguretat" fins al proper atemptat també és ben cert, encara que alguns imbècils, entre els que incloc tots els governs progressistes i d'esquerres del món, pensin que serveixen per alguna cosa més que per a tocar els pebrots a una ciutadania que, tot i que ja hauria de tenir les angonals irritades, calla com putes que son i es deixa fotre mà.

La que més m'agrada d'aquestes noves mesures és aquesta de no poder anar al lavabo durant la darrera hora del vol: quan l'oficial de frontera americà es disposi a realitzar l'anal fist fucking "for their own security" al turista, s'emportarà una més que bona sorpresa i un final ben feliç... espero.

Terrorist wins!!

El POTUS indicant gràficament el procediment
protocolari

Premis Serra

Tot anant a la feina, aquest matí he decidit instaurar uns nous premis per a destacar als mònguers més sublims: els Premis Albert Serra. Com si fossin els mítics "month employee" del McDonalds, els downies apareixeràn amb el seu rostre enmarcat, i els més destacats rebràn els esmentats guardons.
Després d'aquesta merda d'explicació, passo a relatar l'episodi que m'ha impulsat prendre aquesta iniciativa.

(PD: acabo d'adonar-me que ara puc entregar premis Serra d'Or...)

Hi ha persones que es pensen que fan gràcia. No solen ser perilloses, però donen bastant pel cul quan un és educat burro i no els demana que vacin a fer el mònger a casa sa puta mare.

Per altra banda, hi ha qui és un mònguer, rematat i certificat, i es pensa que fa periodisme seriós. Aquestes desferres de la societat s'atreveixen a posar cançons d'Enrique Iglesias a programes matinals i després advertir als "pirates d'internet" que la llei de economia sostenible de merda contempla la tallada de línea pels que baixin musica. Només a una ment perjudicada com aquesta se li podria acudir preguntar a l'audiència si s'ha fet la prova de la sida.

Sembla mentida que a aquestes alçades del partit hi hagi qui tingui els sants collons de fer preguntes que violen la privacitat de les persones, ja que dels altres mònguers que han contestat, sel's podria associar a número de telèfon i tenir una bonica base de dades.
I si. En aquesta merda de pais cal estudiar una llicenciatura per arribar a fer aquesta mena de preguntes de puta pena. Però que s'estudii una llicenciatura no vol dir que s'aprengui res, com el mònguer del que parlem demostra cada dia. Si fos un "periodista del bò", un periodista seriós del segle XXI, hagués fet la pregunta correcta: t'has fet la prova de la sida i has donat positiu?
Després hagués fet un llistat amb les persones que haguessin respost que si i l'hauria enviat al ministeri de medi ambient i residus tòxics per a que en fes l'ús que creiés adeqüat.

I aquests es fan dir periodistes? Aprenents de merda....

Welcome to the hotel california

Such a lovely place...

Deixo la tele

Des de fa gairebé dos anys que faig petites intervencions a la televisió, així com a d'altres mitjans de comunicació de merda com la premsa local. El sou no estava gaire malament, uns mil eurillus perquè algú parli de mi un o dos dies al mes.



Tant mateix, m'avorria i per això he decidit canviar de feina. En aquests moments escric des d'un lloc de treball de l'administració pública on el sou tampoc està malament i espero fer més o menys el mateix que feia a la tele: tocar-me els pebrots tot lo dia mentre vostès, incauts ciutadans, em subvencionen.

Bona nit, bona sort i a prendre pel cul.

¡Qué grande ereh! ¡Artijta!