miércoles, 24 de febrero de 2010

Per què

Fa un temps jo era un blogger de semi-prestigi. Publicava coses serioses, tenia converses interessants amb alguns dels lectors i fins i tot feiem accions en defensa dels drets civils abans que l'eurodiputat Guardans es treiés les sabates a un control aeroportuari.

Després vaig muntar la meva pròpia empresa. Vaig decidir marxar a Madrid on hi vaig passar una llarga temporada i fins i tot vaig escriure un llibre, presentat amb bombo, platerets. premsa i canapés. Finalment, la cosa no va anar del tot bé, els socis es van dedicar a robar-nos l'empresa i vam haver de tornar.

Just en tornar, em va sorprendre enormement el que em vaig trobar: una deriva barretinista seguida d'un barcelonisme extrem, una total deixadesa i passotisme pels casos Palau i Pretoria degut a que el Barça ho va guanyar tot.
Essent així, vaig decidir obrir un petit blog i cagar-me en qualsevol cosa.

Al principi estava bé. Era un petit exercici de teràpia, manteniment i exorcisme .

Tantmateix, amb el temps cada cop trovava més coses susceptibles de ratjar, però ja no tant en clau humorística i terapèutica, si no més seriosament. Com feia abans.
Això em va causar un excés d'odi i ràbia inusitat pel que em vaig començar a fer la pregunta: per què?

Finalment ho vaig saber. M'estava prenent aquest pais seriosament.

Trobada la resposta, vaig tenir una epifania i una sensació d'alleujament brutals. I es que com es pot intentar prendre seriosament un pais en que l'exercici de la democràcia crea personatges com José Luís Rodríguez Zapatero, José Montilla, Joan Carretero o John Cobra?

En fi, a tots aquells que encara segueixin pensant que Espanya, i encara pitjor Catalunya, es poden prendre de forma seriosa: mireu Grècia i aneu prenent nota. Fills de puta tots.

Desafecció 3

Desafecció 2

viernes, 12 de febrero de 2010

Pà i sírcol

Tenia pensat comentar que, uns dos mil anys després tornava el "pà i circ":



Però la questió és que no ha tornat, sempre l'hem tingut al davant però amb el nom canviat a "democràcia":




Fills de puta, si al menys hi hagués una mica de sangueta encara podriem riure...

lunes, 1 de febrero de 2010

Democràcia, Estatut i cementiris nuclears

Sovint es diu que tenim els polítics que ens mereixem. De fet, és la putada del sistema representatiu: els ciutadans voten una llista, i per proporció, els integrants de la llista van jugant al joc de les poltrones.
Un cop el concert quadroan(u)al s'acaba i tothom s'asseu, els asseguts "fan política", és a dir, prenen decisions en nom del poble que els ha votat. D'això en diuen "democràcia"

Sovint, les decisions no agraden a tothom. El darrer exemple és el de l'Ajuntament, democràticament escollit, d'Ascó, que en votació pública i, en teoria, sense pressions externes, va decidir presentar la seva candidatura a acollir les instalacions del magatzem de residus nuclears de l'estat espanyol.
Després de votar, democràticament, l'alcalde i alguns regidors van haver de fugir protegits per la policia per evitar que els trenquessin la cara. Polítics de tots els espectres els han vilipendiat. Els seus respectius partits els han obert expedients disciplinaris, i fins i tot el President de la Generalitat, govern autonòmic, democràtic i, en teoría, defensor i garant de l'aplicació de la llei, s'ha posicionat en contra de la decisió d'un òrgan de govern inferior avisant que farà tot el que sigui possible per tombar aquesta decisió. Awesome, isn't?
A casa meva, i a la majoria de la superfície del planeta terra, excepte en llocs com Corea del Nord, Cuba, Bielorrussia, o Zimbabwe, d'això en diem tirania, dictadura feixista o fins i tot "republica bananera de merda".

El presumpte lector d'aquest blog, amb excepció dels putos paletos de poble analfabets, haurà notat que al paràgraf anterior comentava que la votació a Ascó es fa ver "sense pressions externes", però després els regidors van haver d'evitar la xusma. Aquesta xusma, integrada en major part per habitants d'altres llocs de la comarca, la província i fins i tot "el territori" pretenen influir en la decisió sobirana de la població d'Ascó, presa en representació seva pels regidors.
Quin puto dret tenen, per exemple, els habitants de la Vall d'Aran, o de Barcelona, en decidir pels d'Ascó? Si Ascó vol un magatzem de plutoni-239, avanti popolo! Qualsevol té el dret de suicidar-se com vulgui, no? Per què tant de rebombori? Ja els ho dic jo: enveja. Qui rebi l'adjudicació pillarà muntanyes inacabables de bitllets de 500€. I com que en aquest pais de puta pena tothom és pitjor que el puto gos rabiós de l'hortalà, que ni folla ni deixa follar, hom fa l'impossible per impedir que qualsevol persona o ens sobirà pugui obrir-se pas i millorar la seva qualitat de vida, exercint l'algoritme Puerto Hurraco: "si no és pa mi no es pa naide". I per a fer això, ens saltem lleis, constitucions, estatuts, i el que faci falta.

En qualsevol poblet anoienc de merda que tingui un parell de parcs eòlics al costat, els veins no paguem impost de circulació, tenim barra lliure d'aigua i lot nadalenc de fuets, torrons, caves i vins cortesia de l'ajuntament. Ni em puc imaginar què no rebràn els habitants, no només del poble si no d'una zona a molts kms a la rodona, on s'edifiqui una construcció com l'ATC que, per cert i per ilustrar una mica a la patuleia de subnormals que pateixen pels hipotètics pobladors de la zona d'aqui 400.000 anys, no pot explotar (la física nuclear s'estudiava, crec recordar, a 6è d'EGB).

Un cas divertit és el de Flix, municipi que pilla una pasta gansa per "la fàbrica", i que també seria recipendari de part dels milions d'euros de l'ATC (o MTC per mònguers barretinaires). El seu alcalde, i la plataforma "Volem Viure a Flix" (només un degenerat mental voldria viure a Flix) ja s'han afanyat a dir que Flix rebutja la candidatura d'Ascó. I què polles importa? Quí collons és el puto alcalde hipòcrita de Flix per rebutjar la decisió del poble d'Ascó? Doncs mirin: l'únic de tota la Ribera d'Ebre que diu que no vol l'ATC. Obviament, els veins de la comarca han dit que si Flix no vol ATC, que tampoc serà normal que Flix rebi ni un cèntim dels milions destinats a la zona.

En fi, per acabar m'agradaria ressaltar les paraules del Menestral d'Industria Sebastian, que diu que espera la carta del Montilla "amb candeletes". Algú pensava que "el millor finançament per catalunya" seria gratis? Doncs ara ve la factura. Ah, i no s'ha doblidar que "os pagaremos con vuestro dinero".

No volieu sistema democràtic? Doncs aqui teniu la "democràcia" que us mereixeu, fills de puta.