Tant mateix, les ciutats, i especialment els seus extra-radis, estan plens d'emigrants de comarques que arriben bojos per a trobar qualsevol nínxol infecte on caure morts. Per què? Doncs perque viure al camp no té res de tranquil ni de bucòlic, a menys que puguis construir-te un castell blindat, hermètic, asèptic i plè a vessar d'estris punxants i líquids inflamables bullents a punt de ser emprats contra altres éssers humans.
És molt bonic això de poder anar a dormir i/o despertar-se amb els usaiets... la cosa és que quan obres la finestra per a escoltar-los millor, el vent t'omple la casa de pols. Això quan els usaiets dels ous no t'han fotut el niu just al costat de la finestra, amb els danys col·laterals de merda i soroll. Ah, i no cal oblidar aquella "olor de bosc", mmmmm ... especialment durant l'època d'abonar els camps.
I què dir d' allò també bonic sobre que els animals domèstics viuen millor al camp... El que hom no diu és la continuació de la frase: "encara que t'hagis de gastar una pasta en desparasitacions", i caldria afegir el fet d'haver de repassar-te els camals dels pantalons en busca d' habitants minúsculs del camp... això quan el sol i la falta de pluja no han provocat una pandèmia de paparres.
I qui diu animals domèstics, com gossos o gats, diu la gracieta de tenir altres animals domèstics més propis del camp, com les gallines. És molt maco veure les gallines a l'estiu, tot campant pels voltants de casa, picant per aquí i allà... Però a veure qui és el llest que surt en ple hivern a retirar els animals morts de gana i fred perquè feia una mica de mandra treure un metre de neu amb les mans nues per anar a comprar pinso.
Una altra presumpte avantatge és la tranquil·litat... el no sentir sorolls, ni veïns... que quan arriba l'hivern et provoca depressions de tres parells d'ous, i més quan el veí més proper el tens a 200 metres de distància (en el millor dels casos), però fot tant fred i vent que acabes reclòs a l'habitació més petita amb el calefactor a tota castanya, just en aquell moment previ a que la instal·lació elèctrica, deficitària ja quan es va instal.lar 15 anys enrere, es desintegri entre focs artificials seguits de renecs en llengües mortes.
I això quan no tens alguna casa de turisme rural al voltant. En aquest cas, i quan després de passar tota la setmana patint les inclemències del temps i, tocant l' histèria, només desitgem un "cap de setmana tranquil" amb final feliç (és a dir, morir de fred mentre dormim i que la nostra mòmia sigui trobada per arqueòlegs del futur), l' escòria de ciutat arribarà a casa nostra per desplegar tots els seus encants com si fossin un paó.
Minúsculs gossets menjaconys provocaran l' histèria del teu mastí dels Pirineus des del divendres a la tarda. Segurament hi haurà algun episodi nocturn que evitarà el final feliç del que parlàvem abans. Amb una mica de sort, i després de destruir el tancat que li vau fer amb molta paciència i dedicació, el mastí s'haurà menjat el menjaconys, però els habitants de la ciutat començaran a demanar explicacions per la desaparició misteriosa del seu engendre pelut, sense caure en compte que el món és ara una mica millor.
Algun nen ignorant de ciutat s'acostarà massa a la gallina alfa. Aquest fet suposarà que el nen pagui amb sang (i humor vitri) el preu d' aprendre que els pollastres a l'ast no es manifesten espontàniament a les estanteries dels supermercats. Pocs segons després, tindrem la mare pronunciant, en veu estrident, monosíl·labs de forma desordenada i acusacions totalment infundades sobre la nostra presumpta responsabilitat sobre la recent discapacitat del nen torracollons. El que en aquest moment no sap la desordenada mare, és que el seu fill acaba de trobar feina assegurada i de per vida venent loteria fent un us excessiu de les seves cordes vocals.Diumenge al migdia podrem veure una densa columna de fum als voltants de la casa rural. Quan arribem per preguntar per què collons s'està fent una barbacoa a menys de 10 metres del bosc en plena època estiuenca, veurem que s'està cuinant un pollastre a l'ast... justament quan hores abans hem descobert que ens havia desaparegut el gall del galliner.
Un habitant rural original no tindria els problemes d'infraestructura que comentava abans. La casa on habita segurament li haurà estat llegada després de generacions que hauran tingut cura d'ella, aplicant reparacions i millores durant els segles.
En tant als problemes de convivència, solucionaria tots aquests entrebancs de forma fàcil i expeditiva: amb l'ús d'armes de foc i atacs preventius des del divendres a la tarda.
En resum, com deien els poetes del poble, la terra per qui la treballa. Busco nínxol infecte a la gran ciutat o al seu extra-radi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario