Guardiola i el NLTH

Dimarts al migdia tot era cagalera, por i tremolor. Dimecres al matí, paraules d'elogi, i a la nit muntatges sonors de merda i cert periodista-del-barça masturbant-se públicament amb una foto de'n Guardiola a la ràdio.

De tots és sabut que Can Barça és un niu de mariques ploraneres que, al més mínim senyal del que els seus cervells deficients interpreten com "signe de debilitat", s'afanyen a crucificar a qui sigui amb l'objectiu de, si es que es perd el partit, poder dir que ells ja ho sabíem i ja ho havien dit.

Però precisament perquè tenen cervells deficients, no poden entendre de què va aquest Barça: No Limit Texas Hold'em poker.

Quan es parla de poker, les mariques deficients fan l'associació "joc d'atzar". Merda per ells. En les condicions adequades i si ets un puto crack, al NLTH pots guanyar sense tan sols mirar les dues cartes pròpies. I en Guardiola és un puto crack.

Els cervells deficients no comprenen el concepte "farol" ni "guerra psicològica". Es pensen que "guerra psicològica" és allò de dir que "el puto-equipo-de-mierda-contra el que jugamos el sábado sigue siendo favorito".
El farol consisteix en fer creure a l'adversari que tens certa combinació de cartes quan la realitat és molt diferent. Si et surt malament i perds contra un merda com el Rubin, serveix per a que els altres pensin, quina sorpresa, que l'equip s'enfonsa, que tot s'ha acabat i que més val fer-se soci del puto Sant Andreu.
Però resulta que l'Abidal es "recupera sorprenentment ràpid" de la Grip A. Quina sorpresa, no...?
Que en Messi i l'Ibrahimovic no juguen? Ja tens a tots els deficientets que només jugarien si tinguessin dos asos del mateix pal cagant-se de por.
Però, alerta!! Què passa quan lo puto Negreanu del futbol executa el semi-farol a la perfecció? Doncs que totes les maricones es corren i no paren de dir "si ja ho deia jo que podiem confiar en el Pep!!".

Fills de puta tots.

PD: el fumbol me la sua. I el Guardiola més. Tinc seient diumenge hi anirà mon pare.