Any fill de puta

2009 ha estat un any de merda. Va començar com un any de merda i fins al darrer dia m'ha donat pel cul.

2009 en plena acció

Que et donguin molt, any 2009. Tant de bo et moris de sarna a la puta residència d'anys on vagis a parar demà al matí.

Com diu la dita, al 2009 patada als ous.

Anal fist fucking amb final feliç

De tots son sabudes les noves "mesures de seguretat" que els Estats Units han imposat als vols que passin sobre el seu territori.

Però que les mesures de "seguretat" que ja hi havien no valien per a res, cosa que molts ja deiem abans que en Guardans fes les seves aparicions estelars, ha quedat demostrat amb el darrer intent d'atemptat.

Que haurem de patir aquestes mesures de "seguretat" fins al proper atemptat també és ben cert, encara que alguns imbècils, entre els que incloc tots els governs progressistes i d'esquerres del món, pensin que serveixen per alguna cosa més que per a tocar els pebrots a una ciutadania que, tot i que ja hauria de tenir les angonals irritades, calla com putes que son i es deixa fotre mà.

La que més m'agrada d'aquestes noves mesures és aquesta de no poder anar al lavabo durant la darrera hora del vol: quan l'oficial de frontera americà es disposi a realitzar l'anal fist fucking "for their own security" al turista, s'emportarà una més que bona sorpresa i un final ben feliç... espero.

Terrorist wins!!

El POTUS indicant gràficament el procediment
protocolari

Round 2, fight!!

Nadales multiculturals

En aquesta època de multiculturalisme, transdisciplinarietat i altres gilipollades solidàries, m'agradaria rescatar un descobriment de fa un parell d'anys.

I a cagar.

Dinar de nadal

menja i caga fort i no temis a la mort

Un lagostinet més, avi?

Un any més arriben aquestes dates assenyalades en que tothom es torna monya. Només diré una cosa: menjeu i bebeu fins a rebentar, que pot ser l'any que ve ja no hi sereu, o el 2010 serà un any de puta pena com ha estat aquest 2009, del qual estic contant els segons per a que acabi.


Salut i almax!

That's what she said

"A veces me pedían hacer cosas y las hacía." Eso dijo ella!

Spain is different

Si quedava algú que encara pensés que Espanya és un país modern i europeu, només cal que recordi què va passar fa dos dies al Congreso de los putos Diputados.

Els dos grups nacionalistes més grans, CiU i PNV, votant a favor d'una llei de la que estaven en contra per error del que marcava el vot... i encara hi ha algun fill de puta que qüestiona la necessitat de reformar a fons el sistema de partitocràcia?

Jesucrist era espanyol

Mentrestant, uns malparits deien que matar toros dins un recinte privat, al que només s'hi accedeix previ pagament d'una entrada, havia de declarar-se ilegal. I mentres aquests malparits deien això, uns altres fills de puta alegaven que matar toros a un recinte privat formava part de la tradició.

A tots ells els dic: per quan una llei que declari els burrotaxis de Mijas delicte de maltractament animal? Si els toros tenen drets, per què no els burros?

Els burros també tenen drets

I ara un parell de fotos ilustratives:

Això és Espanya

Això és Espanya

Frases imbècils

Hi ha algunes frases, paraules o expressions que resulten del tot imbècils, com podrien ser "esmorzar-de-forquilla", "tapes-i-platillos" o "històries-que-s'entrecreuen".

Aquesta última és especialment imbècil. Es fa servir per descriure aquell llibre, o llibressa, que ens ha agradat tant, però tant, que el volem recomanar a algú altre:

El llibre és la polla, perquè l'autor fa N històries que s'entrecreuen fins que al final es resol la trama. Buf, quina emoció, nen.

És clar collons! Es que d'això es tracta quan s'escriu un llibre!!

Quan algú us vulgui recomanar algun llibre emprant l'expressió "histories-que-s'entrecreuen" teniu dos opcions: matar-lo o torturar-lo.

S'obre la veda

Fa setmanes que es parla d'italianització de la política. Després de veure la que serà, segurament, la millor imatge de tot l'any 2009, prego, espero, desitjo i estaria disposat a pagar per a exportar aquesta italianització a tot arreu.

Sense paraules

Consultes

Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió Europea?

Doncs mirin vostès, no. La integració a la Unió Europea seria la cagada més gran que podria fer el nou païs. La Unió Europea, els europeus, l'euro, l'IVA i les directives europees (entre moltes d'altres putes merdes que venen de la UE) son coses de les que caldria fugir corrents el més ràpid possible i el més aviat millor.

Com ja he dit abans, independència si, però Europa, a cagar.

Dexter era marica

O era un travelo?

Haiku

En tu puerta me cagué,
pensando en que me querías.

Ahora que ya no me quieres,
dame la mierda, que es mía.

Cuentus de la Biblia: el llibre del gènesi

Després que Caïm matés son germà Abel, Déu li preguntà ón era aquest. I en Caïm, per marejar la perdiu, va dir:

A cas sóc jo el responsable dels actes del meu germà?

Aquesta frase és la primera d'una llarguíssima sèrie que va desembocar en allò de "Això no em toca" o "La culpa és del Gutiérrez", repetit fins la nàusea per funcionaris de tots els colors, credos, races i malalties venèrees.
És per això que podem afirmar que Caïm va ser el primer funcionari de la Història.

Aquesta és la vertadera història

Res a dir

I com que no tinc res a dir, caic en l'insult gratis, que en temps de crisi va molt bé...

Pont

Scarlett tampoc fa pont

La cultura subvencionada es manifesta

Si aquestes desferres parasitàries de la societat que s'auto-anomenen músics tinguessin una mínima noció de la història de la música, haurien de saber que les xarxes P2P les va inventar un grup de musica: els Grateful Dead. Als seus concerts habilitaven una zona especial just darrera la taula de sò per a que els seguidors poguessin gravar els concerts i després intercanviar les cintes. Fins i tot van finançar una revista dedicada a l'intercanvi d'aquestes grabacions.
Però ah! Alerta!! Els Dead eren un grup que no tocaven mai una cançó igual dos cops.

Ara, això no és el mateix que fa la recua de subnormals paràsits de la subvenció publica (aka autocantors) com el Loquillo, l'Autista i els agitanats dels collons, que com molt bé diu el blogger wannabe, fot anys que no fan res de nou.

Fills de puta tots. Voleu cobrar? Neu a picar pedra a les obres del puto AVE, que amb una mica de sort us caurà la puta sagrada familia a sobre.

I fills de puta tots els governs "progressistes i d'esquerres" arreu d'Europa, que son els que estàn aprovant les lleis més restrictives, retrògrades i totalitàries en molts anys. Progresismo del bueno, hoygan!

Dignitat estatutària

Tota la patranya aquesta de la sentència del TC (no crec que sigui el mateix TC de Màgnum...) té una solució ben senzilla:

Capítol 1: a veure qui té collons de fer-ho

exterior dia (Plaça de Sant Jaume)

Tots els caps dels partits polítics catalans surten al balcó de la Generalitat i el President de la mateixa declara la Tercera República Catalana.

Els ciutadans presents esclaten en visques i aplaudiments.

Fi.

Capítol 2: a veure qui té els collons de posar tancs al carrer.

(Desenvolupar més endavant)

Tot el que sigui no prendre la decisió del capítol 1 és fer perdre el temps a tothom, marejar la perdiu i fer volar coloms.

Premis Serra

Tot anant a la feina, aquest matí he decidit instaurar uns nous premis per a destacar als mònguers més sublims: els Premis Albert Serra. Com si fossin els mítics "month employee" del McDonalds, els downies apareixeràn amb el seu rostre enmarcat, i els més destacats rebràn els esmentats guardons.
Després d'aquesta merda d'explicació, passo a relatar l'episodi que m'ha impulsat prendre aquesta iniciativa.

(PD: acabo d'adonar-me que ara puc entregar premis Serra d'Or...)

Hi ha persones que es pensen que fan gràcia. No solen ser perilloses, però donen bastant pel cul quan un és educat burro i no els demana que vacin a fer el mònger a casa sa puta mare.

Per altra banda, hi ha qui és un mònguer, rematat i certificat, i es pensa que fa periodisme seriós. Aquestes desferres de la societat s'atreveixen a posar cançons d'Enrique Iglesias a programes matinals i després advertir als "pirates d'internet" que la llei de economia sostenible de merda contempla la tallada de línea pels que baixin musica. Només a una ment perjudicada com aquesta se li podria acudir preguntar a l'audiència si s'ha fet la prova de la sida.

Sembla mentida que a aquestes alçades del partit hi hagi qui tingui els sants collons de fer preguntes que violen la privacitat de les persones, ja que dels altres mònguers que han contestat, sel's podria associar a número de telèfon i tenir una bonica base de dades.
I si. En aquesta merda de pais cal estudiar una llicenciatura per arribar a fer aquesta mena de preguntes de puta pena. Però que s'estudii una llicenciatura no vol dir que s'aprengui res, com el mònguer del que parlem demostra cada dia. Si fos un "periodista del bò", un periodista seriós del segle XXI, hagués fet la pregunta correcta: t'has fet la prova de la sida i has donat positiu?
Després hagués fet un llistat amb les persones que haguessin respost que si i l'hauria enviat al ministeri de medi ambient i residus tòxics per a que en fes l'ús que creiés adeqüat.

I aquests es fan dir periodistes? Aprenents de merda....

Grip

Esto es lo que hi ha, mucha gripe A!

Guardiola i el NLTH

Dimarts al migdia tot era cagalera, por i tremolor. Dimecres al matí, paraules d'elogi, i a la nit muntatges sonors de merda i cert periodista-del-barça masturbant-se públicament amb una foto de'n Guardiola a la ràdio.

De tots és sabut que Can Barça és un niu de mariques ploraneres que, al més mínim senyal del que els seus cervells deficients interpreten com "signe de debilitat", s'afanyen a crucificar a qui sigui amb l'objectiu de, si es que es perd el partit, poder dir que ells ja ho sabíem i ja ho havien dit.

Però precisament perquè tenen cervells deficients, no poden entendre de què va aquest Barça: No Limit Texas Hold'em poker.

Quan es parla de poker, les mariques deficients fan l'associació "joc d'atzar". Merda per ells. En les condicions adequades i si ets un puto crack, al NLTH pots guanyar sense tan sols mirar les dues cartes pròpies. I en Guardiola és un puto crack.

Els cervells deficients no comprenen el concepte "farol" ni "guerra psicològica". Es pensen que "guerra psicològica" és allò de dir que "el puto-equipo-de-mierda-contra el que jugamos el sábado sigue siendo favorito".
El farol consisteix en fer creure a l'adversari que tens certa combinació de cartes quan la realitat és molt diferent. Si et surt malament i perds contra un merda com el Rubin, serveix per a que els altres pensin, quina sorpresa, que l'equip s'enfonsa, que tot s'ha acabat i que més val fer-se soci del puto Sant Andreu.
Però resulta que l'Abidal es "recupera sorprenentment ràpid" de la Grip A. Quina sorpresa, no...?
Que en Messi i l'Ibrahimovic no juguen? Ja tens a tots els deficientets que només jugarien si tinguessin dos asos del mateix pal cagant-se de por.
Però, alerta!! Què passa quan lo puto Negreanu del futbol executa el semi-farol a la perfecció? Doncs que totes les maricones es corren i no paren de dir "si ja ho deia jo que podiem confiar en el Pep!!".

Fills de puta tots.

PD: el fumbol me la sua. I el Guardiola més. Tinc seient diumenge hi anirà mon pare.

Welcome to the hotel california

Such a lovely place...

Deixo la tele

Des de fa gairebé dos anys que faig petites intervencions a la televisió, així com a d'altres mitjans de comunicació de merda com la premsa local. El sou no estava gaire malament, uns mil eurillus perquè algú parli de mi un o dos dies al mes.



Tant mateix, m'avorria i per això he decidit canviar de feina. En aquests moments escric des d'un lloc de treball de l'administració pública on el sou tampoc està malament i espero fer més o menys el mateix que feia a la tele: tocar-me els pebrots tot lo dia mentre vostès, incauts ciutadans, em subvencionen.

Bona nit, bona sort i a prendre pel cul.

¡Qué grande ereh! ¡Artijta!

Sóc un mercenari

Això és un temasso com cal... i la resta un munt de merda.

Oh no
Oh no
Oh no
Yo yo yo
Oh no you didn't
Sucka tried to play me
But you never paid me, Neva
Oh no you didn't
Payback is a' comin'
You will be runnin', foreva
Oh no you didn't
Until i get my vengeance
I will never end this mayhem
Oh no you didn't
I'm a mercenary
You ain't got a prayer, you owe meeee
Oh no you didn't

[Chorus]
Oh no you didnt
Oh no you didn't
Oh no you didn't
Oh no you didn't
Didn't you oh no
You didn't pay me what you oweeee, me
So now its over for you
[/Chorus]
Yeah
Yo yo
Check it out
Oh no you didn't
First you tried to trap me
Then you bust a cap in, my ass
Oh no you didn't
Such humiliation will bring annihilation, at last
Oh no you didn't
It will be delicious when I get vicious, tomorrow
Oh no you didn't
There's no seccond chances
You will do the dance of sorrowwwww
Oh no you didn't

[Chorus]
Oh no you didnt
Oh no you didn't
Oh no you didn't
Oh no you didn't
Didn't you oh no
You didn't pay me what you oweeee, me
So now its over for you
[/Chorus]

What a foo
Aight common
Oh no you didn't
Betta watch your back boy, keep runnin'
This aint just a game, I'll never stop comin'
I got my arsenal
I put out the call
And when I'm finished ya'll
You'll be a rag doll

Fool tried to diss me
Now you're gonna wish you were dead
Oh no you didn't
After I deliver your blood will be a river of red
Oh no you didn't
Better be aware when nones there to defend you
Oh no you didn't
So many wish to kill its going to be a thrill to end youuuuuu
Oh no you didn't

[Chorus]
Oh no you didnt
Oh no you didn't
Oh no you didn't
Oh no you didn't
Didn't you oh no
You didn't pay me what you oweeee me
So now its over for you
[/Chorus]

La culpa es de los padres

La terra per a qui la treballa

Qualsevol que hagi viscut cert temps a una ciutat o al seu extra-radi pot arribar a dir que algun dia espera sortir de la metròpoli i anar a viure ben lluny, disfrutant de la tranquil·litat i la pau del camp...

Tant mateix, les ciutats, i especialment els seus extra-radis, estan plens d'emigrants de comarques que arriben bojos per a trobar qualsevol nínxol infecte on caure morts. Per què? Doncs perque viure al camp no té res de tranquil ni de bucòlic, a menys que puguis construir-te un castell blindat, hermètic, asèptic i plè a vessar d'estris punxants i líquids inflamables bullents a punt de ser emprats contra altres éssers humans.


És molt bonic això de poder anar a dormir i/o despertar-se amb els usaiets... la cosa és que quan obres la finestra per a escoltar-los millor, el vent t'omple la casa de pols. Això quan els usaiets dels ous no t'han fotut el niu just al costat de la finestra, amb els danys col·laterals de merda i soroll. Ah, i no cal oblidar aquella "olor de bosc", mmmmm ... especialment durant l'època d'abonar els camps.

I què dir d' allò també bonic sobre que els animals domèstics viuen millor al camp... El que hom no diu és la continuació de la frase: "encara que t'hagis de gastar una pasta en desparasitacions", i caldria afegir el fet d'haver de repassar-te els camals dels pantalons en busca d' habitants minúsculs del camp... això quan el sol i la falta de pluja no han provocat una pandèmia de paparres.
I qui diu animals domèstics, com gossos o gats, diu la gracieta de tenir altres animals domèstics més propis del camp, com les gallines. És molt maco veure les gallines a l'estiu, tot campant pels voltants de casa, picant per aquí i allà... Però a veure qui és el llest que surt en ple hivern a retirar els animals morts de gana i fred perquè feia una mica de mandra treure un metre de neu amb les mans nues per anar a comprar pinso.

Una altra presumpte avantatge és la tranquil·litat... el no sentir sorolls, ni veïns... que quan arriba l'hivern et provoca depressions de tres parells d'ous, i més quan el veí més proper el tens a 200 metres de distància (en el millor dels casos), però fot tant fred i vent que acabes reclòs a l'habitació més petita amb el calefactor a tota castanya, just en aquell moment previ a que la instal·lació elèctrica, deficitària ja quan es va instal.lar 15 anys enrere, es desintegri entre focs artificials seguits de renecs en llengües mortes.

I això quan no tens alguna casa de turisme rural al voltant. En aquest cas, i quan després de passar tota la setmana patint les inclemències del temps i, tocant l' histèria, només desitgem un "cap de setmana tranquil" amb final feliç (és a dir, morir de fred mentre dormim i que la nostra mòmia sigui trobada per arqueòlegs del futur), l' escòria de ciutat arribarà a casa nostra per desplegar tots els seus encants com si fossin un paó.

Minúsculs gossets menjaconys provocaran l' histèria del teu mastí dels Pirineus des del divendres a la tarda. Segurament hi haurà algun episodi nocturn que evitarà el final feliç del que parlàvem abans. Amb una mica de sort, i després de destruir el tancat que li vau fer amb molta paciència i dedicació, el mastí s'haurà menjat el menjaconys, però els habitants de la ciutat començaran a demanar explicacions per la desaparició misteriosa del seu engendre pelut, sense caure en compte que el món és ara una mica millor.

Algun nen ignorant de ciutat s'acostarà massa a la gallina alfa. Aquest fet suposarà que el nen pagui amb sang (i humor vitri) el preu d' aprendre que els pollastres a l'ast no es manifesten espontàniament a les estanteries dels supermercats. Pocs segons després, tindrem la mare pronunciant, en veu estrident, monosíl·labs de forma desordenada i acusacions totalment infundades sobre la nostra presumpta responsabilitat sobre la recent discapacitat del nen torracollons. El que en aquest moment no sap la desordenada mare, és que el seu fill acaba de trobar feina assegurada i de per vida venent loteria fent un us excessiu de les seves cordes vocals.

Diumenge al migdia podrem veure una densa columna de fum als voltants de la casa rural. Quan arribem per preguntar per què collons s'està fent una barbacoa a menys de 10 metres del bosc en plena època estiuenca, veurem que s'està cuinant un pollastre a l'ast... justament quan hores abans hem descobert que ens havia desaparegut el gall del galliner.

Un habitant rural original no tindria els problemes d'infraestructura que comentava abans. La casa on habita segurament li haurà estat llegada després de generacions que hauran tingut cura d'ella, aplicant reparacions i millores durant els segles.
En tant als problemes de convivència, solucionaria tots aquests entrebancs de forma fàcil i expeditiva: amb l'ús d'armes de foc i atacs preventius des del divendres a la tarda.



En resum, com deien els poetes del poble, la terra per qui la treballa. Busco nínxol infecte a la gran ciutat o al seu extra-radi.

Artista!

Només existeixen dues menes d'artistes. En primer lloc, el de donar copets a l'espatlla d'algú i dir-li "què passa, artista!". Després hi ha una raça inferior d'humans exterminables que no tenen vergonya de fer-se posar el títol "artista" al chyron.

El meu darrer descobriment va ser ahir mentre veia les notícies a la teletrès. Es tracta d' Alicia Framis, una paia que un dia va passar pel G.I. JOE del Raval, va veure que hi tenien un vestit d'astronauta i se'l va comprar.
Més tard, quan se li va passar el cegu, o quan en va pillar un altre de més bestia, es va posar a pensar què en podia fer del traju. I la seva fràgil ment va pensar...

Me sorprende ver que, en pleno siglo XXI, todavía no se haya enviado a ninguna mujer al espacio y con este trabajo pretendo reflexionar sobre el papel de la mujer en el mundo contemporáneo y la habitabilidad lunar...

Així que la tia es va enfundar el traju i ni curta ni mandrosa va marxar a Nova York, la ciutat amb més grillats artistes per metre quadrat després de la Rambla de Bin Laden, on es dedica a passejar-se pels carrers de la ciutat a càmera lenta.

...

Però no tot acaba aquí. No senyora. Aquests sub-humans Els artistes no només no tenen vergonya, si no que tampoc tenen el més ínfim bri de decència. La tipa aquesta, com a bona Artista (en maiúncules, eh?), no és menys i intenta donar sentit a la seva, ejem... merda obra:

Creo que este proyecto puede crear conexiones intelectuales interesantes para ofrecer posibilidades para una nueva vida en la Luna.

....

Qualsevol persona amb un grau mig/alt de deficiència mental ni s' hauria molestat en arribar a aquest nivell, però ja sabem que els Artistes no son d'aquest món. Així que la Framis dels pebrots, no només pretén crear "conexiones intelectuales" (Què collons és això?! Hem de cridar al Tristanbreiquer o a un lampista?!) si no una línia de moda pret-a-porter!!!

La moda espacial del momento es completamente militar y muy parecida a la idea de 'Star Trek', pero en pleno siglo XXI vemos que nos gusta vestir diferente y muestra de ello son las numerosas tribus urbanas.

PERÒ QUIN MUNT DE PUTA MEEEEEEEEEEEERDAAAAA!!!! Ole tus ovarios!!!

En fi, que mentre porta la disfressa d'astronauta no se li veu la cara, però gràcies al gúguel he pogut trobar-ne una fotografia. La llàstima és que la societat d'avui en dia ja no sigui com la romana, quan deien allò de "Alicia Framis ha estat declarada enemiga pública de l'estat. Qualsevol ciutadà que se la creuï té la obligació de robar-li, pegar-li i fer-li la major quantitat de dany físic i psicològic possible."

Troba les dues diferències...

Somalia resiste!

Resulta que quan els pirates somalis, després de cobrar la pasta gansa, han arribat a terra, s'ha organitzat una festa de tres parells de collons. Putes, farlopa khat, orgies i centenars de persones "afectades" per una injecció de capital de forma subita.

Meanwhile el món occidental, en particular el país de pandereta i burrotaxi anomenat Ecspanya, es rasga les vestidures pel que, alguns, consideren un acte de baixada de pantalons vers uns terroristes que han retingut il·legalment a uns bons ciutadans ecspanyols.

Doncs no puc estar més en desacord. Quan algún ciutadà ecspanyol ha fet orgies desenfrenades, s'ha gastat molta pasta provinent d'impostos de ciutadans tant en putes com en farlopa i, de pas, ha violat i forçat algún que altre menor d'edat amb la connivència de la jerarquía eclesiàstica, llavors ningú ha dit res.

Doncs mirin, que es fotin els de l'Alakrana. Sel's va avisar que no anessin a pescar a aquella zona repetits cops i no van fer cas. A més, els pirates somalis s'hi juguen el físic (Free Willy!!), van de cara i no amaguen ni la seva feina real ni els seus objectius, no com els fills de puta corruptes espanyols, que no dubten en posar-se a plorar per aconseguir que els rebaixin la pena... i el jutge ho fa.

Als pirates que ahir feien festa grossa: Salut i ole els vostres collons!!

De rebels al barranc

De tots és sabut que rebel·lar-se ven. Des de canviar el teu barri de gent bé de tota la vida pel barri de les putes i dels yonkis, fins aconseguir que cada una de les peces de roba que et posis porti tatches, fins al tangorro.

Tot i això, sempre hi haurà aquelles persones sense la suficient personalitat com per a decidir-se soles, pel que les marques de destrucció massiva entren a donar aquella empenteta final... cap al barranc. Com Mango, la propietària dels drets d' imatge de Barcelona, que ha tret els anuncis de la nova fragància: Lady Rebel.

A l' anunci es mostra a una dona urbana moderna rossa de pot (posin la rima aquí ->X ) que va canviant de disfressa: des de pija de merda a pijapunk de merda (oukelele elèctric included).

Quan se n'adonaran els publiciteros de que la rebel·lia juvenil no es canviar de disfressa (o de portar lentejuelas a portar tatxes) cada mes, si no beure garrafó barato fins rebentar i, en el millor dels casos, acabar la nit tirat/da en un bassal del teu propi vòmit a les escales d' una estació de metro qualsevol?

Prou de rebels asèptics de merda, de dosis de rebel·lia en mitjos grams. Ón son aquells rebels d' antuvi, como Lucio Voreno quan feia cameos a Trainspotting? Recorden al pijobien que acaba heroinòman amb sida?
Allò si que era rebel·lia... emoció... si et rebel·laves, podies palmar-la de forma lenta, dolorosa i fastigosa, no com ara, que quan veuen que la cosa es pot posar lletja, amb una trucada s' arregla tot.

Sod off and die Lady Rebel.

Tengo una corazonada

Por sus actos los conocereis

De un dia para otro, la indignación pasa a ser por las pensiones que otorga una empresa privada a uno de sus trabajadores. Mientrastanto, los sindicatos, en vez de hacer su trabajo, piden que se explique mejor la subida de impuestos y aún tienen el morro de criticar a algunas CCAA por modificar o eliminar impuestos como los de donaciones o sucesiones.

Un Secretario de Estado dice ahora que de subida de impuestos nada. Y por otro lado, cuando le preguntan acerca de los casos de corrupción en su partido, como el desvío de 50.000 euros en farlopa y putos, o la financiación ilegal, el líder de la oposición sale con que todos apoyan la candidatura olímpica, que pagaremos todos de nuestros bolsillos como siempre, de Madrid.

¿Hay alguien que aún piense que debemos mantener viviendo del cuento a esta gentuza? Yo me largo.

Blanco y los impuestos

José Blanco, vicesecretario del PSOE y ministro de Fomento que prefirió no interferir en la campaña presidencial de los USA, ha tenido otra iluminación prístina: Blanco aseguró que los países más progresistas son los que tienen el IVA más alto y que, al loro,

el verdadero debate no es si se suben o se bajan los impuestos, sino elegir entre recortar el gasto social o reforzar la protección para quien más lo necesita, elegir entre el sálvese quien pueda o un Estado fuerte capaz de reactivar la economía

Ole y ole. Y se queda tan ancho. Mire señor Blanco, me da bastante igual el ranking de progresismo o progresía por paises. Y una cosa es que se apruebe el mayor gasto social de la historia de Ejpaña, pero otra MUY diferente es que uso se le va a dar a ese gasto social.

Un Estado fuerte es un peligro. Un estado fuerte significa control, y cuando el Estado controla, yo me largaría bien lejos si pudiera. Y si, hipotéticamente, este estado fuerte que preconiza el menistro Blanco debe ser capaz de reactivar la economía, vamos apañados.

Señor Blanco, intentar reactivar la economía subiendo los impuestos al consumo y a los sueldos es una solemne cagada. Su frase

reforzar la protección para quien más lo necesita

tiene truco. Reforzar la protección no significa vestir un santo desvistiendo a otro... a golpe de subvención pagada por las PYMEs, con su 25% de impuesto de sociedades, más el IRPF personal... impuestos que sirven, entre otras chorradas, para pagar viajes de placer de la familia del presidente.
Reforzar la economía no significa que quien se quede sin empleo tenga garantizada la cobertura, si no que pueda encontrar otro trabajo.

Señor Blanco, una cosa es el presunto Estado del Bienestar nórdico, (si si, presunto señor Blanco) y otra muy diferente es la cultura de la subvención por la cara de unos a costa de los otros.
Y creo que a mi, como a una gran mayoría de ciudadanos, me importa una mierda que pasaría "si gobernara la derecha". Actualmente está gobernando la izquierda y usted es ministro de Fomento, y lo están haciendo mal, muy mal.

En Ejpaña, el corruto es el rey

Javier Rodrigo de Santos va ser regidor d'Urbanisme pel Partido Popular de Mallorca. Com a president de l'Empresa Municipal d'Obres i Projectes Urbans (EMOP), va utilitzar la tarja de crèdit de l'empresa municipal per a desviar més de 50.000 euros per al seu propi benefici.

Obviament, darrera l'eufemisme desviar s'amaguen els verbs robar, defraudar, estafar o malversar, per dir-ne alguns.

Santos, que forma part del sector ultra-catòlic, es fa fotos amb bisbes, assisteix a misses amb el papa inquisidor i es nega a acomplir la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, va fer servir aquells més de 50.000 euros provinents dels impostos dels ciutadans balears per a contractar serveis de saunes i centres de relax...

Però no solament d' anar de putes viu aquest home, ja que Santos ha al·legat al judici que es va gastar part dels més de 50.000 euros dels fons públics en cocaïna. Però com qualsevol addicte a la farlopa, Santos era una simple marioneta de la papelina:

Mi verdad es sincera porque se basa en hechos reales y es que mi voluntad nunca fue la de apropiarme de dinero público

Clar clar, si ja ho deia Torrente, que la dronga es mala, te pilla de los huevos y t' obliga a robar diners als contribuents... pero seyor jutge, ustét ha de saber que Santos era un adicte i no actuava per voluntat pròpia...

I com en una bona pel·lícula d'aquelles de basado en hechos reales com diu Santos, ¡¡el senyor jutge s'ho ha empassat!! a Santos, l' ultra-catòlic amb 5 fills que ha robat més 50.000€ dels impostos dels ciutadans balears, només li han caigut 2 anys de presó y 4 d' inhabilitació per a càrrecs públics... perquè como ha reparado el daño y la coca le volvía medio loca, han servit com atenuants... vamos, que un ultra-catòlic es gasta més de 50.000 euros pagats pels ciutadans en putes i farlopa i només li toquen 2 anys de presó i 4 d' inhabilitació.

En fi, igual al proper judici que hi ha programat en contra de Santos la justícia serveixi per alguna cosa. Que per què se'l jutjarà ara? Psé, abusos sexuals a menors d' edat als que va conèixer a una església... una tonteria com una altra...

No teniu vergonya

En aquests temps en que hi ha qui aspira a poder arribar a final de mes, el banc de vermell, el del güiner, treu anuncis en premsa, i a pàgina sencera, restregant els seus beneficis atribuïts, induïts o com coi es digui, als juampelanas del carrer: usease nosaltres.

Just un any després dels focs artificials amb que va explotar la crisi... després de tenir el morro i els pebrots de demanar diners públics per a sanejar els seus deutes de joc (perquè els bons 'tòxics' van ser una aposta dels bancs... que van perdre)... després de que un govern 'progresista' decidís accedir a la petició d'aquests bancs i fer servir els diners dels ciutadans per a pagar deutes d' empreses privades... després de tot això... anuncis a plana completa...

No està la cosa per anar fent l'imbècil, però tot i això, encara n'hi ha de bastant subnormals ...

El cagón justiciero

Estando los alumnos en clase, llegó la maestra y vió, con asombro, una hez dispuesta sobre su mesa.

Tras el asombro vino la cólera, y la maestra dijo así:

¡¿Quién ha sido el guarro?!

Pero ningún alumno dijo nada...

Pues muy bien. Nadie se moverá de aquí hasta que no salga el guarro. Vamos a cerrar los ojos y quien haya sido, saldrá a la pizarra y escribirá su nombre en ella...

Y así lo hicieron todos. Al poco rato, se pudo oír una silla... alguien se levantó... alguien escribió algo en la pizarra... y tras unos instantes de vacilación y un ruido sordo, la silla se volvió a oír, indicando que la persona culpable de tamaña desfachatez había regresado a su sitio y ya se podían abrir los ojos.

La sorpresa fué mayúscula, ya que ahora no solamente había dos mojones dispuestos en la mesa, si no que en la pizarra rezaba la siguiente inscripción:

El cagón justiciero ataca de nuevo