domingo, 7 de noviembre de 2010

Jo també he anat a la Sagrada Familia

I he fet unes quantes fotos. Aqui en van dues.






viernes, 5 de noviembre de 2010

Socialisme en acció

'El món islàmic m'ha tractat fatal'
Buenas.

Algú recorda als capullos que, tot i que els van avisar de no anar a Mauritania per que hi havia un gran risc elevadissim que els segrestessin, van anar-hi i els van acabar segrestant?

Algú recorda que el Gobierno de EH!!paña (això vol dir, els contribuents) va pagar una pasta gansissima per que els pijos fills de puta poguessin tornar a casa després que les vacances que tenien planejades els sortissin malament?

Doncs un d'aquests fills de puta pretén que el Gobierno de EH!!paña (és a dir, nosaltres els contribuents) li pagui una indemnització d'uns 48.000 èurus per les seqüeles físiques i psíquiques que pateix per aquelles vacances. Es diu Albert Vilalta i és el puto director general de Tunels i Accessos de Barcelona i del Tunel del Cadí.

Des d'aquí animo a tots els ciutadans a, si s'el creuen pel carrer, provocar-li unes bones seqüeles físiques aplicant una bona barra de ferro al cap del cabrón aquest.

El 28 de novembre, digues la teva...

FILLS DE PUTA TOTS

miércoles, 20 de octubre de 2010

Sen's pixen a la cara...


... i diuen que plou...

Pim pam! Toma lacasitos!!!

miércoles, 7 de julio de 2010

Cuina per solters i malparits

Bona nit estatutaires. Mentre us prepareu per anar a la manifa del dissabte a celebrar que la vostra selecció futbolera ha passat a la finalíssima, us deixo un llibre per si el voleu anar llegir, que bona falta fa. Crec que us ve que ni pintao. Fins i tot podeu aprendre quelcom!

martes, 25 de mayo de 2010

FAIL!

Trenco el meu silenci momentàniament amb un Über Fail:



I a la merda... mai millor dit. Fins el proper quinqueni!

PD: Fills de puta tots, especialment els que es van aixecar el dilluns a les 6 del matí per veure Lost. Fills de puta i pringats!!

martes, 27 de abril de 2010

Catalonia is different #VI

"A Catalunya, la gerontofilia i l'abús dels avis no s'estila."

jueves, 8 de abril de 2010

Catalonia is different #V

"A Catalunya l'humor de Los Morancos no funciona."

miércoles, 31 de marzo de 2010

Catalonia is different #IV

"A catalunya no fan concursos de nens subnormals lletrejant paraules, com fan els iankis."



"Emmm, no, el gran dictat no compta... els concursants són adults..."

martes, 30 de marzo de 2010

Minuts musicals

Quan algú descobreix als HKI al 2010 només pot ser per dues coses: o és Walt Disney i l'acaben de treure del micro-ones, o és un red neck que just ara torna de repartir fems al troç. En ambdós casos, no en té ni puta idea.

L'ansia de ser underground és tan terrible en aquestes persones que sempre s'obliden que al poble, portant aquesta samarreta, aquelles ulleres o aquelles bambes, un podia ser el portafems més xupiguai de la comarca. Però un cop a ciutat, s'ha de competir amb 3 milions més de capull@s i clar, acabes fent coses que "no s'han fet mai":

Be underground, my friend


Per això, l'antic portafems vingut a més passa el 90% del seu temps buscant noves coses que ningú conegui.

Per tal de facilitar la vida a aquestes persones i que puguin 'refugiar-se del mainstreamisme', i ja de pas per donar pel cul, els recomanaria buscar quelcom de musiqueta electroclash. Total, no fa ni 5 anys que ho va petar a l'extra-radi. Late, again.


En fi nens, pleased to meet you, hope you guess my name.

Catalonia is different #III

"A Catalunya, coses com La Terremoto de Alcorcón Lady Gaga no passen."



"No, en Josmar és diferent..."

lunes, 29 de marzo de 2010

Mi papà me lo arrecla todo, todo i todo...

En aquest país d'acudit, hom s'escandalitza en veure la merda d'intent de campanya obamista yes-we-can que intenta arreclar crisis i desfacer entuertos, que resulta que està finançada per les grans empreses.

Per què? Doncs perque en aquest país de paletos que, tot i que l'estat et robi el 50% dels teus ingressos en forma d'impostos, fa servir aquests diners per enviar un avió a recollir un mort de gana a Cuba, permeti tornar a l'epoca de l'STASI i tancar qualsevol web critica en questió de dies sota el paraigües de defensar la cultura, et revoqui els drets civils com el de lliure circulació, i et foti el dit al cul per veure si hi portes C4, la gent només es mou quan li revoquen el dret a fumar a la feina o a pillar la taja al carrer.

Però mentre la massa del pais, entre ressaca i ressaca, clama contra les-grans-empreses-del-país-que-ara-intenten-prendren's-el-pel, s'oblida de l'important: d'investigar qui fa la campanyeta de nassos i a qui és proper. És a dir, qui ha pillat els molts milions d'euros que la Fundación Con-Fianza ha pagat. Com diria en Pazos, el conceto es el conceto. Eso es lo importante.

En fi, aneu fent i, això si: després tothom a reclamar i a exigir drets.

Catalonia is different #II

"A Catalunya, l'humor del tipus 'Marianico el corto' mai funcionarà."



"No, teiatru de guerrilla no compta..."

sábado, 27 de marzo de 2010

Catalonia is different #I

Fa uns dies, The Artist Formerly Known by a Dog Name va iniciar una curta sèrie anomenada "coses que si les dius a catalunya et tallen la polla".

Agafant l'esperit de la idea i retorçant-la un xic, jo em trec de la xistera el Catalonia is different.

Per començar,

"A Catalunya no posem noms imbècils i/o extrangers com Kevin o Joshuah."



"No, Nil no compta..."

miércoles, 24 de febrero de 2010

Per què

Fa un temps jo era un blogger de semi-prestigi. Publicava coses serioses, tenia converses interessants amb alguns dels lectors i fins i tot feiem accions en defensa dels drets civils abans que l'eurodiputat Guardans es treiés les sabates a un control aeroportuari.

Després vaig muntar la meva pròpia empresa. Vaig decidir marxar a Madrid on hi vaig passar una llarga temporada i fins i tot vaig escriure un llibre, presentat amb bombo, platerets. premsa i canapés. Finalment, la cosa no va anar del tot bé, els socis es van dedicar a robar-nos l'empresa i vam haver de tornar.

Just en tornar, em va sorprendre enormement el que em vaig trobar: una deriva barretinista seguida d'un barcelonisme extrem, una total deixadesa i passotisme pels casos Palau i Pretoria degut a que el Barça ho va guanyar tot.
Essent així, vaig decidir obrir un petit blog i cagar-me en qualsevol cosa.

Al principi estava bé. Era un petit exercici de teràpia, manteniment i exorcisme .

Tantmateix, amb el temps cada cop trovava més coses susceptibles de ratjar, però ja no tant en clau humorística i terapèutica, si no més seriosament. Com feia abans.
Això em va causar un excés d'odi i ràbia inusitat pel que em vaig començar a fer la pregunta: per què?

Finalment ho vaig saber. M'estava prenent aquest pais seriosament.

Trobada la resposta, vaig tenir una epifania i una sensació d'alleujament brutals. I es que com es pot intentar prendre seriosament un pais en que l'exercici de la democràcia crea personatges com José Luís Rodríguez Zapatero, José Montilla, Joan Carretero o John Cobra?

En fi, a tots aquells que encara segueixin pensant que Espanya, i encara pitjor Catalunya, es poden prendre de forma seriosa: mireu Grècia i aneu prenent nota. Fills de puta tots.

Desafecció 3

Desafecció 2

viernes, 12 de febrero de 2010

Pà i sírcol

Tenia pensat comentar que, uns dos mil anys després tornava el "pà i circ":



Però la questió és que no ha tornat, sempre l'hem tingut al davant però amb el nom canviat a "democràcia":




Fills de puta, si al menys hi hagués una mica de sangueta encara podriem riure...

lunes, 1 de febrero de 2010

Democràcia, Estatut i cementiris nuclears

Sovint es diu que tenim els polítics que ens mereixem. De fet, és la putada del sistema representatiu: els ciutadans voten una llista, i per proporció, els integrants de la llista van jugant al joc de les poltrones.
Un cop el concert quadroan(u)al s'acaba i tothom s'asseu, els asseguts "fan política", és a dir, prenen decisions en nom del poble que els ha votat. D'això en diuen "democràcia"

Sovint, les decisions no agraden a tothom. El darrer exemple és el de l'Ajuntament, democràticament escollit, d'Ascó, que en votació pública i, en teoria, sense pressions externes, va decidir presentar la seva candidatura a acollir les instalacions del magatzem de residus nuclears de l'estat espanyol.
Després de votar, democràticament, l'alcalde i alguns regidors van haver de fugir protegits per la policia per evitar que els trenquessin la cara. Polítics de tots els espectres els han vilipendiat. Els seus respectius partits els han obert expedients disciplinaris, i fins i tot el President de la Generalitat, govern autonòmic, democràtic i, en teoría, defensor i garant de l'aplicació de la llei, s'ha posicionat en contra de la decisió d'un òrgan de govern inferior avisant que farà tot el que sigui possible per tombar aquesta decisió. Awesome, isn't?
A casa meva, i a la majoria de la superfície del planeta terra, excepte en llocs com Corea del Nord, Cuba, Bielorrussia, o Zimbabwe, d'això en diem tirania, dictadura feixista o fins i tot "republica bananera de merda".

El presumpte lector d'aquest blog, amb excepció dels putos paletos de poble analfabets, haurà notat que al paràgraf anterior comentava que la votació a Ascó es fa ver "sense pressions externes", però després els regidors van haver d'evitar la xusma. Aquesta xusma, integrada en major part per habitants d'altres llocs de la comarca, la província i fins i tot "el territori" pretenen influir en la decisió sobirana de la població d'Ascó, presa en representació seva pels regidors.
Quin puto dret tenen, per exemple, els habitants de la Vall d'Aran, o de Barcelona, en decidir pels d'Ascó? Si Ascó vol un magatzem de plutoni-239, avanti popolo! Qualsevol té el dret de suicidar-se com vulgui, no? Per què tant de rebombori? Ja els ho dic jo: enveja. Qui rebi l'adjudicació pillarà muntanyes inacabables de bitllets de 500€. I com que en aquest pais de puta pena tothom és pitjor que el puto gos rabiós de l'hortalà, que ni folla ni deixa follar, hom fa l'impossible per impedir que qualsevol persona o ens sobirà pugui obrir-se pas i millorar la seva qualitat de vida, exercint l'algoritme Puerto Hurraco: "si no és pa mi no es pa naide". I per a fer això, ens saltem lleis, constitucions, estatuts, i el que faci falta.

En qualsevol poblet anoienc de merda que tingui un parell de parcs eòlics al costat, els veins no paguem impost de circulació, tenim barra lliure d'aigua i lot nadalenc de fuets, torrons, caves i vins cortesia de l'ajuntament. Ni em puc imaginar què no rebràn els habitants, no només del poble si no d'una zona a molts kms a la rodona, on s'edifiqui una construcció com l'ATC que, per cert i per ilustrar una mica a la patuleia de subnormals que pateixen pels hipotètics pobladors de la zona d'aqui 400.000 anys, no pot explotar (la física nuclear s'estudiava, crec recordar, a 6è d'EGB).

Un cas divertit és el de Flix, municipi que pilla una pasta gansa per "la fàbrica", i que també seria recipendari de part dels milions d'euros de l'ATC (o MTC per mònguers barretinaires). El seu alcalde, i la plataforma "Volem Viure a Flix" (només un degenerat mental voldria viure a Flix) ja s'han afanyat a dir que Flix rebutja la candidatura d'Ascó. I què polles importa? Quí collons és el puto alcalde hipòcrita de Flix per rebutjar la decisió del poble d'Ascó? Doncs mirin: l'únic de tota la Ribera d'Ebre que diu que no vol l'ATC. Obviament, els veins de la comarca han dit que si Flix no vol ATC, que tampoc serà normal que Flix rebi ni un cèntim dels milions destinats a la zona.

En fi, per acabar m'agradaria ressaltar les paraules del Menestral d'Industria Sebastian, que diu que espera la carta del Montilla "amb candeletes". Algú pensava que "el millor finançament per catalunya" seria gratis? Doncs ara ve la factura. Ah, i no s'ha doblidar que "os pagaremos con vuestro dinero".

No volieu sistema democràtic? Doncs aqui teniu la "democràcia" que us mereixeu, fills de puta.

miércoles, 27 de enero de 2010

De fora vingueren, que de casa ens tragueren

Durant les darreres setmanes, per no dir anys, s'ha rajat molt de Barcelona i/o del seu extra-radi. Els darrers episodis més sonats han estat la declaració de la candidatura barcelonina als JJOO hivernals. Que si els pixapins fills de puta envaeixen el pirineu, que si què es creu Barcelona per acaparar l'atenció, que si Catalunya és alguna cosa més que Barcelona...
Per començar, definiré els arguments esgrimits pels qui han defensat els drets i les bondats territorials de la periferia en front de la posició dominant de Barcelona i el seu entorn: a pile of dog shit.

Barcelona i el seu extra-radi SON Catalunya. Ho han sigut durant anys, i ho seran per molts anys més. Per què? Doncs una simple raó demogràfica: actualment, quasibé el 50% de la població total de Catalunya viu dins l'area metropolitana de Barcelona.
Quan Barcelona i el seu entorn immediat siguin un puto erm habitat per hobbits, com ho és ara la resta de Catalunya, llavors tornem a parlar.

El pes de la demografia no és suficient? Llavors anem al pes econòmic.

L'inmensa majoria dels que s'han cagat en l'Hereu per presentar Barcelona com a candidata als JJOO d'hivern han emfatitzat en les corrents invasions que pateixen els de comarques per part d'exèrcits de "camacus", "pixapins" i d'altres neogentilicis per a definir la gent de "can fanga".
El que no diuen es que gràcies a aquestes invasions d'"hordes mordorites", i encara més a les morterades que es gasten durant l'invasió, els seus avis, pares i ells mateixos, estan lliures de preocupacions menors com llaurar, posar menjar als porcs, repartir merda pels camps i cobrar assegurances milionaries quan una merda de pedris trenca quatre branques.

Si senyors si, la puta gent de comarques, en endavant "putos paletos de poble" o "fucking rednecks", viuen dels calers que es gasten els "pixapins". O això o son ex-camacus neo-rurals i traidors que s'han comprat una caseta a la muntanya. Així que, si no us agrada que vinguem a cagarnos a la puta porta de casa vostra, acció per la qual hem de pagar un bitllet de 50 darrere un altre, i això a part de l'altre pastón en impostos destinats a millorar els camins de cabres que tenieu fa 15 anys, només cal que ho digueu. Poseu una barrera, dinamitem els nous ponts i tunels que s'han fet, i així cap barceloní infecte contaminarà la vostra estimada terra. D'aquesta manera podreu tornar a les vostres ocupacions ancestrals: llaurar, posar menjar als porcs, treure a "pasturar" les cabres i repartir merda pels camps. Les assegurances? Ah, com les paguen les malvades companyies asseguradores amb base a Mordor, doncs no cal, oi?

Com? Que les raons econòmiques encara no els fan el pes? No m'extranya, si amb prou feines deuen haver pogut arribar a llegir fins aquí... Anem a les raons socials i, per què no, biològiques:

El lector amb mig dit de front (per tant queda descartat el 90% de fuckin' rednecks) haurà vist que no he parlat de les generacions futures. Les generacions futures, per no dir l'actual jovent, si tenen el mig dit de front evitaran en major part seguir l'exemple dels seus ancestres i fotran el camp el més aviat possible. Marxaran a estudiar (segurament belles arts) a Barcelona i la majoria d'ells, sorpresa, no tornaran.
El que els pares no saben es que precisament a "estudiar" no hi van. Prefereixen marxar a la ciutat per fugir, entre d'altres coses, de l'endogamia, que és allò que va derivant cap a malalties hereditaries consistents en no tenir ni mig dit de front, cosa que després porta a l'incest i que, finalment, comporta l'extinció. Aquest comportament tant sà que s'anomena evolució el tenen interioritzat fins i tot els simis més imbècils de tots: els titís. Pel que sembla, alguns wanabe homo sapiens que habiten a comarques (a.k.a. paletos de poble), no.

Però n'hi ha alguns que, a més de ser capaços de marxar de la merda de lloc amb ferum de merda animal on van nèixer, tenen la potra de triomfar en més o menys grau com a presentadors/es de televisió, cantants, locutors de ràdio i d'altres serveis sexuals. En arribar aquest moment, alguns tenen els sants ous de cagar-se en el Cap i Casal i reivindicar el seu origen comarcal i el bé que fa viure a comarques. En denostar precisament allò que li ha permès arribar allà on és i que li ha evitat una vida de carretejar merda amunt i avall i escamparla per enormes extensions de terra en jornades de 20 hores.
Què collons té de millor qualsevol merda de poble com Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Cervera, Tàrrega, Arbucies o Suria? No fa gaire algú va tenir els collons de dir-me que "a mi no m'agrada anar a Barcelona, prefereixo això mil vegades", on "aquí" = un poble envoltat per 4 polígons industrials enormes que s'han d'atravessar forçosment per entrar...o sortir...

Vosaltres, fills de puta que us cagueu en Barcelona, ja sabeu qui sou: si tant us molesta Barcelona i el seu entorn, penseu que si no haguessiu fugit del munt de merda que ha sigut, és i serà el vostre poble fastigós, per anar a la gran ciutat no serieu qui sou ara. Serieu el desgraciat amb una pala que canvia de lloc la pila de merda del poble.
Si tinguessiu l'altre mig dit de front que fa falta, mimetitzarieu el vostre accent de pena, que només entenen els integrants de la vostra branca pseudo-humana a la qual li queden tan sols un parell de generacions, i parlarieu com ho fa més de la meitat de la població.
Si tinguessiu aquest mig gram de cervell que us manca, taparieu amb sang i vides humanes el vostre passat i els vostres origens paletils. Com he fet jo.

Què és més patètic, l'extra-radi, o l'extra-extra-radi de comarques? Al menys a Barcelona hi ha autobusos. I d'aquí poc la L9.

I al proper capítol, "per què estic a favor del cementiri nuclear a Ascó".

martes, 19 de enero de 2010

Hairdressers strike back

Ahir deien els perruquers catalans que el Ramoncín© els pretenia cobrar per poder escoltar la radio al seu lloc de treball.
Es de ser inútiles!!!
Avui els perruquers catalans diuen que potser serien ells els qui haurien de cobrar un cànon als artistes.

En peus i ovació pel gremi de perruquers.

jueves, 14 de enero de 2010

Guerrilla tagging

La guerra de tags consisteix en posar tags a un post intentant canviar el context o introduïnt un missatge, subliminal o no. D'aquesta manera, els cercadors d'internet relacionaran les etiquetes donant bonics resultats.
Per a un exemple de missatge no subliminal, vegin aquest post sobre cert pederasta i drogadicte balear.

Avui he vist que el puto Ramoncín (c), aquell que no treballa des de fot més de vint anys, ha emprès una creuada contra els comentaris desfavorables cap a ell.

Com diría el senyor de l'APM? "És de ser inutiles".

martes, 5 de enero de 2010

Periodisme del bò

Dijous passat, mentre feia les compres de darrera hora per la revetlla, resulta que escoltava Lo Nuestro (no questions).

Era hora dels esports i una de les noticies era que cert jugador del Girona F.C. que no havia donat senyals de vida després del permís de festes, havia dit que la raó per la qual no havia pogut tornar a Girona era per causa d'unes inundacions. El cos tècnic del club no s'ho creia, i fins i tot la locutora de l'espai radiofònic se'n fotia de les "excuses" que arriben a posar alguns per no anar a treballar.

La cosa es que tot just ara tornava de la feina i, pecador que sóc, tornava a escoltar el programa de de gran tradició i prestigi a Catalunya Ràdio. Coses de la vida, que tornen a treure el cas del jugador del Girona que, un cop arribat, insistia en "excusar-se" que la seva "manca de respecte" als companys era deguda a unes presumptes inundacions.
El cos tècnic del club segueix sense creure's al seu jugador, que assegura que pot demostrar que té raó, davant la conyeta de l'equip dels esports de l'emissora de ràdio nacional de Catalunya, la que paguem tots amb els nostres impostos.

Però ah, alerta! Si aquesta conyeta no vingués per part d'algú que, a part d' haver de fer uns anys d'universitat (presumptament), està cobrant pasta pública, i ni tan sols son capaços de fer una miserable cerca al google per a trobar unes 800 noticies que parlen de les excuses que tenen els 10000 evacuats i algún que altre mort provocat per les "inundacions" a l'Argentina...el tema quedaria en no res, o al menys en el de sempre: el cos tècnic del Girona son tots uns paletos que no miren les noticies, i el "periodisme d'esports" no és periodisme ni és una puta merda. Simplement una mena de desaigüe on va a parar tota la puta merda de les facultats de periodisme o "comunicació audiovisual" d'aquest pais.

País de fills de puta, tots.

PD: De pas, les inundacions a l'Argentina s'haurien pogut combinar amb un terratrèmol que desenganxés la part est dels Andes del continent sudamericà... amb mig pais sota l'aigua només en quedava l'altra part per enfonsar-se a l'oceà...

La nit de les sorpreses

La nit de Reis és la nit de les sorpreses per excel·lència. És la nit dels nens que encara són nens. Nens que encara no han crescut i que no tenen la més mínima idea del que els espera en uns pocs anys, quan es facin adults... impostos, la feina, els veïns fills de puta, la família Pera, les iaies i les senyores del metro,

Per a tots els nens que encara mantenen l'ilusió de ser-ho, i per a aquells adults amb síndrome de Peter Pan (no crec que compti com a malaltia minoritaria), va dedicada aquesta foto ilustrativa:

Sorpresa!!

sábado, 2 de enero de 2010

Perspectives per a 2010

Si fos una persona normal, diria allò de bon any i que tot vagi bé i tal. Però com no ho soc, merda.

Diuen que 2010 serà encara pitjor. Jo espero poques coses. Aconseguir pis i fer-me ric jugant al poker i la resta ja vindrà.

2010 escalfant motors

PS: De moment avui ja tinc guàrdia. Fills de puta tots.